Durant el Barroc es continuen escrivint misses i motets, però apareixen altres formes religioses, com la cantata i l'oratori.

 

La cantata és similar a l'oratori quant a estructura, però habitualment no explica cap història i és de durada menor.

 

L'oratori consisteix en una obra teatral cantada, semblant a l'òpera, però de temàtica religiosa. El nom prové de la Congregació de l'Oratori, on es van interpretar les primeres obres d'aquest tipus. Va aparèixer al final del segle XVI. Els oritoris acostumen a basar-se en relats extrets dels llibres de la Bíblia, tant de l'Antic com del Nou Testament.

 

Existeix un tipus d'oratori que s'anomena passió que narra passió i mort de Jesucrist i que va ser molt utilitzat durant el Barroc. 

 

3.1.-La música vocal religiosa

 

Durant el Barroc es continuen escrivint misses i motets, però apareixen altres formes religioses, com la cantata i l'oratori.

 

La cantata és similar a l'oratori quant a estructura, però habitualment no explica cap història i és de durada menor.

 

L'oratori consisteix en una obra teatral cantada, semblant a l'òpera, però de temàtica religiosa. El nom prové de la Congregació de l'Oratori, on es van interpretar les primeres obres d'aquest tipus. Va aparèixer al final del segle XVI. Els oritoris acostumen a basar-se en relats extrets dels llibres de la Bíblia, tant de l'Antic com del Nou Testament.

 

Existeix un tipus d'oratori que s'anomena passió que narra passió i mort de Jesucrist i que va ser molt utilitzat durant el Barroc.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3.2.-La múscia vocal profana

 

El pas del Renaixement al Barroc no suposa un trencament total amb les formes vocals profanes existents del Renaixement. Més aviat té lloc una evolució d'aquestes formes, que incorporen les innovacions pròpies del Barroc. El madrigal, es continua cultivant, tot i que a vegades se li afageix un baix continu com acompanyament. Podem dir que la figura d'enllaç entre el madrigal renaixentista i el barroc és Claudio Monteverdi, personatge cabdal en el naixement de l'òpera.

 

Al final del segle XVI, un grup de músics florentins, intenten crear un tipus d'obra teatral basada en recitar cantant, tal com creien que s'interpretaven les tragèdies a l'Antiga Roma.

 

La primera òpera conservada íntegrament és Euridice, de Jacopo Peri. Tot i així, l'Orfeu de Claudio Monteverdi es considera la més important d'aquells inicis perquè ja hi apareix l'estructura que seguiran les òperes posteriors. L'òpera, es va crear a itàlia, a les ciutats de Florència i Venècia. Alessandro Scarlatti, porten l'òpera barroca al seu punt culminant.

 

Els fragments musicals que formen l'òpera són:

-Obertura: peça instrumental que l'orquestra interpreta al principi, com a introducció.

-Recitatiu: l'aplicació pràctica del recitar cantant. L'acompanyament més habitual del recitatiu són els acords del baix continu.

-Ària: aquesta paraula en italià vol dir cançó. És un fragment interpretat per un solista vocal amb l'acompanyament d'instruments. La melodia de l'ària no està subordinada al ritme del text.

 

Les àries són el moviment apropiat per al lluïment dels cantants, i els compositors de l'època procuraven escriure-les a la mida de la veu que les havia de cantar. A més, els cantants tenien per costum improvisar ornaments de gran virtuosisme i espectacularitat.

 

-Duo, trio, etc: són fragments vocals de les mateixes característiques que les àries, però interpretats per a dos, tres o més cantans solistes a la vegada.

 

-Cor: fragment de música coral que s'utilitza especialment per representar multituds.

-Danses: fragments instrumentals destinats a ser ballats en algún moment de la representació.

 

 

Els arguments de les òperes eren molt diversos. Al final del Barroc triomfaran els arguments còmics, que donaran com a fruit l'òpera bufa, que presentava situacions de la vida quotidiana. L'exemple més important d'aquest tipus d'òpera va ser La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi.

 

El final del Barroc, des del punt de vista operístic, ve marcat per l'anomenada Querelle des Boufons. Aquest fet va generar conflictes entre els seguidors de l'òpera seriosa francesa i els seguidors de la més moderna òpera bufa.

 

A Espanya es creen formes musicals específiques espanyoles, com la sarsuela.

 

SARSUELA: forma musical cantada en què es representa una obra de teatre amb parts cantades i parts parlades.

 

 

Un compositor destacat dins de la música vocal barroca fou el valencià Joan Baptista Comes (1582?-1643). Fou mestre de capella a la seu de Lleida. Va ser un dels primers a utilitzar la policoralitat i el baix continu al nostre país. A Catalunya hi té un paper molt important l'escola de Montserrat, tant des del punt de vista vocal com instrumental.

 

Amb l'arribada dels Borbons, la música culta espanyola es veu molt influïda per la música italiana amb la presència de Domenico Scarletti (1685-1757), Luigi Boccherini (1743-1805) i el castrat Farinelli.

 

El compositor i mestre de capella barceloní Francesc Valls (1665- 1747) va ser una de les grans figures de la música religiosa. Va escriure moltes obres religioses i més de cent villancecs.