Durant el Barroc, el camp dels instruments experimenta alguns canvis. Els instruments de vent, alguns desapareixen, com els cromorns i d'altres evolucionaran, com les xeremeies.

Respecte als de corda, el llaüt experimenta modificacions, i el violí es desenvolupa amb tota la seva família.

 

A Itàlia, a finals del segle XVI, apareixen aquestes tres denominacions:

 

-Tocata: obra per a ser tocada amb un instrument de tecla.

-Sonata: obra per a instruments que no són de tecla.

-Cantata: obra en què intervé la veu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els constructors del Barroc van arribar a construir instruments d'una gran perfecció. En el cas dels de corda, és l'època dels famosos lutiers Stradivari, Amati i Guarneri. Els seus violins es consideren excepcionals.

 

4.1.-La música de cambra

 

Apareix una nova forma musical de cambra anomenada sonata. Aquest terme vol dir en italià obra tocada amb instruments.

 

Els tipus de sonates més importants del Barroc són la sonata per a solista i baix continu i la sonata a trio. La diferència principal entre les dues formes és el nombre d'instruments solistes; en tots dos casos els solistes eren acompanyats per baix continu.

 

A França es desenvolupa la suite, un conjunt de danses cortesanes. És el contrapunt francès de la sonata italiana.

 

4.2.-La música orquestral

 

Durant el Barroc comença a prendre forma el conjunt instrumental que anomenen orquestra. Durant el segle XVII, els compositors requereixen cada vegada més una secció de corda estable, que serà el fonament de l'orquestra barroca.

 

Durant el Barroc es creen noves formes musicals destinades a l'orquestra. Les més importants són el concert i la suite.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

-El concert

 

Una obra que inclou en el seu títol la paraula concert està basada en el contrast entre un o més instruments solistes i l'orquestra.

 

Al Barroc apareixen dos tipus de concert diferents, el concert grosso i el concert per a solista. La diferència més clara entre ells és el nombre de solistes que hi participen.

 

Concerto grosso: un petit grup d'instruments solistes (concertino) i orquestra (ripieno)

Concert per a solista: un sol instrument solista i orquestra.

 

El concerto grosso va apareixer a Itàlia al final del segle XVII, per evolució de la sonata a trio, alterna els moviments lents i ràpids. Els autors més destacats d'quest tipus de concerts van ser Corelli, Vivaldi i Händel.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El concert per al solista apareix una mica més tard i el diàleg musical s'estableix entre l'únic instrument solista i l'orquestra. Les intervencions del solista acostumen a ser acompanyades només pel baix continu. Aquest tipus de concert estava estructurat en tres moviments:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

-La suite orquestral

 

Durant el Barroc la suite conserva el caràcter de la dansa i l'alternança de tempos, però no sempre estava pensada per a ser ballada. Algunes suites eren més aviat interpretades com a música per a escoltar o per acompanyar determinades solemnitats. Un exemple d'això són les suites escrites per G. F Händel.

 

 

En els concerts, les suites també podien tenir instruments solistes.

 

-La música de dansa

 

Durant el Barroc adquireix gran importància el ballet de cour, sobretot a la cort de Luís XIV, a França. En aquest ballet el més important era la geometria de la dansa.

 

Com que es va veure la necessitat de seguir unes pautes, van començar a editar-se els llibres de dansa i van aparèixer escoles. L'any 1661, el rei Lluís XIV va fundar l'Académie Royale de Danse de París. Tant la terminologia que s'utilitza en el ballet (francesa), com alguns dels moviments que podem veure avui dia en els ballets més importants, provenen de l'acadèmia del Rei Sol. El professor de dansa del rei, Pierre Beauchcamps, està considerat el creador de les cinc posicions bàsiques de ballet.

 

Quan el Rei Sol va deixar de ballet, va aparèixer a França el ballet-òpera o òpera-ballet, que incorporava seccions dansades entre les parts cantades.

 

El músic més important de la cort del rei Lluís XIV va ser Jean Baptista Lully. Lully introdueix a la música culta el minuet, una dansa en compàs ternari que tindrà molt èxit i perdurarà fins el segle XVIII. En els ballets de Lully apareix per primeravegada la figura de la primera estrella de la companyia, la prima ballerina.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4.3.- La música per a un sol instrument

 

Durant el Barroc es continua escrivint música per a un sol instrument, sense cap acompanyament. Els instruments preferits en aquesta època són el clavecí i l'orgue.

 

La música que tocaven els instruments de tecla era variada. Una forma musical típica Barroca és la tocata, un tipus de composició lliure i virtuosística, semblant a una improvització.

 

Altres formes musicals per a un sol instrument són el preludi, la fuga, la partita, la suite, la sonata, les variacions...

 

Els instruments preferits per tocar sols eren els polifònics. Però durant el Barroc com a novetat, aparaiexen composicions per a instruments amb poques possibilitats harmòniques o bé purament melòdics.