El moviment cultural conegut com a Romanticisme va aparèixer a Alemanya al principi del segle XIX i, des d'aquest país es va difondre per tot Europa. La seva durada com a període artístic coincideix aproximadament amb el s. XIX. Durant el Romanticisme existeixen alhora tendències molt diferents i, de vegades, contradictòries.

 

En el camp social, el segle XIX representa el tromf de la burgesia per damunt de la noblesa, que adquereix encara més poder polític i econòmic. Els principals mecenes i protectors dels artistes romàntics seran els burgesos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En el camp de les arts i la literatura, el Romanticisme té el caràcter d'una veritable revolució. A diferència del Classicisme, els artistes romàntics es els aspectes més agitats de l'esperit humà: les emocions, els sentiments, l'apassionament, la inspiració, la fantasia... L'art era un mitjà que cada artista feia servir per expressar les seves idees i sentiments més personals.

 

Els romàntics trenquen les normatives i l'esperit de la moderació heretats del Classicisme i a donaven lliure volada a la seva creativitat. Això comportarà una renovació dels llenguatges artístics, tant pel que fa la tècnica com a continguts.

 

Durant el Romanticisme, els artistes demostren un interès especial per aquestes temàtiques:

 

-La història i la cultura del passat.

 

-La natura és admirada pels romàntics.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

-La religió és viscuda en dos vessants: d'una banda com a element de comunicació personal i íntima amb Déu; d'altra banda com una forma d'unió de la humanitat en la germanor i l'amor universal.

 

-L'interèsi l'admiració per la cultura del propi país.