EL ROMANTICISME. EL PODER DE L'EXPRESSIÓ
El Romanticisme té els seus atecedents en un moviment literari alemany anomenat "Tampesta i Rauxa"que apareix a la segona meitat del segle XVIII. En el camp de la música , comprovaràs que el segle XIX parteix de l'estil del Classicisme, però a mesura que avança el segle, la claredat i serenitat clàssiques van donant pas a l'expressivitat apassionada dels romàntics.
2. La música del Romanticisme
2.1. LA MELODIA
A la música del Romanticisme, la melodia és l'element que hi predomina, i els compositors exploren totes les possibilitats expressives que por tenir. Per a ells la melodia perfecta és la que aconsegueix transmetre els sentiments personals i emocionar l'oient.
2.2 LA MELODIA
Els romàntics intenten convertir el ritme en un element més que afegeixi expressivitat. Per aconseguir més expressivitat, de vegades s'escriuen combinacions rítmiques que creen un efecte d'agitacií i apassionament de la música d'aquesta època. S'utilitzà el tempo rubato, que consisteix a canviar per uns moments la velocitat de la pulsació, fent-la més ràpida o més lenta.
2.3 L'HARMONIA
L'harmonia continua lligada a la tradició clàssica. Tot i aicí els compositors romàntic experimenten cada cop més amb:
-La modulació: consisteix a canviar de tonalitat en el trancurs d'una peça. Els acords principals, passen a ser uns altres.
-El cromatisme: consisteix a utilitzar en una obra notes que no pertanyen a l'escala de la seva tonalitat.
2.4 LA TEXTURA
La textura més utilitzada segueix sent la melodia acompanyada. Aquesta textura por adoptar formes més o menys complexes.
F. Chopin. Preludi, op. 28, núm 4