EL ROMANTICISME. EL PODER DE L'EXPRESSIÓ
El Romanticisme té els seus atecedents en un moviment literari alemany anomenat "Tampesta i Rauxa"que apareix a la segona meitat del segle XVIII. En el camp de la música , comprovaràs que el segle XIX parteix de l'estil del Classicisme, però a mesura que avança el segle, la claredat i serenitat clàssiques van donant pas a l'expressivitat apassionada dels romàntics.
3. LA MÚSICA VOCAL
Al llarg del segle XIX hi ha un gran interès per la veu, com a instrument que sorgeix de l'interior de la persona i per tant és el més idoni per expressar els diversos sentiments humans.
3.1 LA MÚSICA VOCAL RELIGIOSA
Dins la música vocal religiosa se segueix component seguint les formes clàssiques, però moltes d'aquestes composicions tenen característiques més operístiques que religioses. Algunes de les obres més representatives d'aquest gènere són la Missa de Solemnis de Beethoven, la Petita missa solemne de Rossini, etc.
3.2 LA MÚSICA VOCAL PROFANA
El punt culminant de la música vocal d'aquest període es troba en el terreny de la música profana, sobretot en l'òpera i el lied.
L'òpera
Itàlia
Al principi del segle XIX, l'òpera que triomfa a Europa és la italiana, amb grans dificultats tècniques que requereixen un gran virtuosisme dels solistes vocals. La burgesia es converteix en la gran promotora de l'òpera i la converteix en un acte social que s'aprofitava per al lluïment dels assistents.
El compositor que serveix d'enllaç amb l'òpera clàssica és Gioacchino Rossini.
Amb Vicent Bellini i Gaetano Donizetti principanls representants de bel canto, la melodia lírica arriba al seu punt més alt. Els arguments acostumen a ser tràgics. En són exemples Norma de Bellini, Anna Bolena de Donizetti.
Finalment cal destacar a Giacomo Puccini, com un dels màxims representants del verisme italià de final del segle XIX. Va ser autor d'obres tan conegudes com Tosca, Madama Butterfly, entre d'altres.
"I Puritani" di Vincenzo Bellini
França
A França, el Romanticisme s'inicia amb la literatura, i en concert amb la personalitat de Victor Hugo.
En el camp de l'òpera, comencen a triomfar les òperes de gran espectacle, molt llargues i plenes de cors, ballets, personatges secundaris, escenes exòtiques... El principal autor d'aquest estil fou Jacques Meyerbeer.
Però el nom més important de l'òpera francesa romàntica es Georges Bizet. La seva òpera més famosa és Carmen.
Alemanya
Durant el s. XIX aparegué a Alemanya un nou concepte d'òpera diferents de les italianes i franceses. El seu iniciador fou Carl Maria von Weber, però el gran impulsador va ser Richard Wagner, per a qui l'òpera era un espectacle que integrava totes les arts i que s'adreçava a tots els sentits de l'espectador.
Els punts clau d'aquest nou estil són:
-Protagonistes llegendaris, extrets de la mitologia nòrdica i germànica.
-La melodia busca la unió amb el text poètic, i deixa de tenircom a finalitat el lluïment de les veus solistes.
-L'harmonia utilitza molts comatismes i dissonàncies.
-L'estructura de l'òpera es construieix seguint el fil argumental, i no les parts musicals. D'aquesta maneta la part musical no s'atura; és el que s'anomena melodia continua.
-Es considera el leitmotiv que es converteix en un element característicde les òperes de Wagner.
-L'orquestra deixa de tenir un paper d'acompanyament instrumental i adquireix un paper protagonista, dialogant amb els solistes vocals.
Wagner es converteix, a més de compositor en el seu propi llibretista i en dissenyador dels seus decorats.
Escena de l'òpera Faust
El lied
L'altra forma vocal profana més important del Romanticisme és el lied. S'acostuma a utilitzar aquesta paraula per designar un tipus especial de cançó, sorgida en aquesta època a Alemanya i continuada per alguns autors fins al segle XX. Les seves característiques principals són:
-El text que sol ser un peoma, pertany a algun poeta del moment.
-Els lieder són generalment per a una sola veu i piano.
-La idea principal del lied és crear un diàleg entre la veu i l'acompanyament.
-Alguns lieder estan agrupats en cicles, ja que tenen entre si una relació directa, pel tema que tracten.
Són molts els compositors romàntics que van cultivar el lied. Entre ells destaqen Johannes Brahms, Ludwing van Beethoven i, sobretoto Robert Schumann i Franz Schubert.
Al final del segle XIX hi ha una sèrie de compositors que marquen una línia molt innovadora quant a les seves composicions. Aquests compositors anomenats post-romàntics. Entre ells cal destacar Richard Strauss i Gustav Mahler.