3.1 La música vocal religiosa
Durant el Classicisme, la música religiosa experimenta una certa davallada. Les idees racionalistes de la il·lustració van provocar un canvi dins la religiositat del moment. La idea de Déu com a ésser suprem que jutjava i castigava va ser reemplaçada per una imatge més benèvola. Déu és vist sobretot com el creador del món, un món que l'ésser humà estudia i intenta comprendre a la llum de la raó.
El racionalisme de l'època va portar també a l'auge de corrents religiosos com la francmaçoneria, una societat secreta defensora de la fraternitat humana universal. Perseguida per l'Església de l'època, la francmaçoneria va treure nombroses intel·lectuals i artistes, entre ells els dos compositors més destacats del Classicisme: Wolfgang Amadeus Mozart i Joseph Haydn.
Missa de Rèquiem - Mozart
Durant el Classicisme continuen en vigor formes com la missa, l'oratori i el motet.
3.2 La música vocal profana
En el transurs de la segona meitat del segle XVIII hi va haver un gran desenvolupament de la música vocal profana, i en especial l'òpera.
Durant el Barroc, la temàtica de les òperes era sobretot mitològica, però a l'època del Classicisme ja apareixen arguments més quotidians i propers al poble. Les dues figures més destacades són Christoph Willibald Gluck i Wolfgang Amadeus Mozart.
Mozart amb un tarannà més proper a l'òpera bufa, va aportar la preoupació pel caràcter i el comportament humà, així com la quotidianitat dels personatges.
Òpera Orfeu i Eurídice.