Durant el Classicisme, la societat estava dividida en classes. En el punt més alt de l'escala social es trobava una monarquia absoluta, que ja començava a ser decadent. La noblesa continuava vivint en un ambient totalment luxós. Els músics eres considerats pels nobles com uns criats que estaven al seu servei, obligats a escriure obres musicals que complaguessin el gust, les necessitats i els capricis dels seus senyors.
D'altra banda, la burgesia també organitzava les seves manifestacions musicals en petits cercles: hi podis accedir tot tipues de públic a canvi de pagar una entrada. Això va permetre que el poble tingués cada cop més accés a la música. Amb el mecenatge de la burgesia, els compositors començaven a gaudir de més llibertat a l'hora de compondre.
La cultura d'aquesta època és racionalista, cosa que influirà molt en l'art del moment. A França apareix el moviment filosòfic i cultural anomenat il·lustració. Per als compositors d'aquesta època, la música havia de mostrar la bellesa natural de la melodia i l'harmonia, sense l'artificiositat característica del Barroc.
