Durant aquesta època, el concert i la sonata barrocs evolucionen fins a arribar a unes formes que serviran de model a la música del Romanticisme i del segle XX. En aquesta època apareix apareix la simfonia.
La innovació més important del Classicisme en el camp instrumental és la consolilació de la forma sonata, una estructura musical que es farà servir a la majoria d'obres instrumentals de l'època. El seu esquema formal és el següent:
EXPOSICIÓ
TEMA A Pont TEMA B Petita coda
(Tònica) (Dominant)
DESENVOLUPAMENT
REEXPOSICIÓ
TEMA A Pont TEMA B Coda final
(Tònica) (Tònica)
En el camp de la construcció d'instruments cal destacar dos instruments que triomfaran en la múscia dels segles posteriors: el clarinet i el piano.
PIANO DE L'ANY 1792.
La música orquestral rep la influència d'una formació molt important, l'orquestra de la cort de Mannhelm, a Alemanya.
També cal destacar la figura de Carl Philipp Enmanuel Bach, fill del gran músic del Barroc.
4.1 LA SIMFONIA
Una simfonia és una peça orquestral sense solistes dividida en moviments, el primer dels quals acostuma a seguir la forma de la sonata.
Durant el Classicisme es van escriure milers de simfonies.
Mozart Sinfonia n º 40 en sol menor
4.2 EL CONCERT
La forma concert, apareguda en el Barroc, continua desenvolupant-se durant el Classicisme.
Quan els instruments solistes són dos o tres, el concert s'anomena doble concert o triple concert respectivament.
4.3 LA MÚSICA DE CAMBRA
Sorgeixen diverses formacions de cambra, en espeial el quartet de corda i el trio amb piano. Mozart i Haydn van destacar en la composició de música per a totes dues formacions.
S'anomena trio amb piano la formació de cambra composta de violí, violoncel i piano.
4.4 LA MÚSICA PER A TECLAT
Durant el Classicisme, la paraula sonata adquireix un significat diferent del que tenia al Barroc.
La sonata és una obra per a piano sol en diversos moviments; un o més dels quals segueixen la forma sonata.
4.5 LA MÚSICA DE DANSA
Durant el segle XVIII, el desenvolupament de la tècnica de la dansa va ser constant. A l'època del Classicisme, el ballet va portar la dansa al nivell d'una representació teatral. El francès Jean-Georges Noverre, mestres de ballet de l'Òpera de París, en va ser el principal impulsor. Els seus ballets eren històries ballades on l'argument s'explicava sense paraules, per mitjà de la música, la coreografia, la mímica, els decortats i un vestuari.