PERSONATGES MÉS DESTACATS
...EN EL MÓN DE LA MÚSICA
Cristoph Willibald Gluck (Erasbach, Alt Palatinat, 2 de juliol de 1714 - Viena, 15 de novembre de 1787) va ser un compositor alemany de l'època clàssica. Professor declavicèmbal, va aconseguir canviar el gènere de l'òpera amb la seua famosa reforma, intentant introduir allò natural i la veritat dramàtica, el que el va oposar als piccinistes, defensors de l'òpera italiana. Se'l considera un dels compositors més importants del Classicisme.
Carl Philipp Emanuel Bach (Weimar, 8 de març de 1714 – Hamburg, 14 de desembre de 1788) va ser un compositor alemany, el segon d'onze fills de Johann Sebastian Bach i Maria Bàrbara Bach. La seva producció s'inclou en l'estil galant i l'estil sensible, i parcialment també en el Classicisme.
Johann Wenzel Anton Stamitz (19 de juny de 1717 – 27 de març de 1757) fou un compositor i violinista txec. Johann fou el pare de Carl Stamitz iAnton Stamitz, també compositors.
Franz Joseph Haydn (Rohrau, Baixa Àustria, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809) fou un compositor austríac del Classicisme.
La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme.
Dos dels seus germans també van ser músics.
Johann Christian Bach (Leipzig, 5 de setembre de 1735 – Londres, 1 de gener de 1782) va ser un compositor alemany del període clàssic, onzè i darrer fill de Johann Sebastian Bach.
Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià.
Va passar la major part de la seva vida a la Cort Imperial de Viena, de la qual va ser compositor i mestre de capella. La seva filosofia artística es resumeix en el títol d'una de les seves òperes cèlebres: Primer la música i després les paraules.
Músic de gran vàlua i dotat de gran talent, es va dedicar a l'ensenyament, faceta en la qual va tenir alumnes com l'alemany Louis Schloesser. Salieri ha vist el seu nom unit a una presumpta rivalitat amb Wolfgang Amadeus Mozart.
Vicent Martín i Soler (València, 2 de maig de 1754 - Sant Petersburg, 30 de gener de 1806), compositor valencià famós per les seves més de trenta òperesestrenades a Nàpols, Viena i Sant Petersburg, i una vintena de ballets.
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor de música clàssica. Fou probablement el músic més prodigiós; les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres. Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Al costat de Haydn i Beethoven forma part de l'Escola de Viena.
...EN ALTRES CAMPS
Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès del Segle de les Llums. Va marcar elsegle XVIII i va ocupar un lloc particular a la memòria col·lectiva dels francesos. Amb ell s'inicia la figura de l'intel·lectual engatjat al servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament. Fou elegit membre de l'Acadèmia francesa el 1746.
Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Immanuel Kant (22 d'abril de 1724 - 12 de febrer de 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut per la invenció de la pila elèctrica.
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828)[1] va ser un pintor i gravadoraragonès. La seua obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme. La seva contribució representa també el començament de la pintura contemporània, i se'l considera un precursor de les avantguardes pictòriques del segle XX.
ALGUNS FETS HISTÒRICS
James Watt (Greenock Escòcia, 19 de gener de 1736 - Handsworth, Birmingham, Anglaterra, 19 d'agost de 1819) va ser un matemàtic, inventor i enginyerescocès, que va viure i treballar a Birmingham, Anglaterra.
Amb motiu de la reparació d'una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar més bé el vapor mitjançant un condensador separat (1765); poc després (1769) patentà el seu invent. Les seves millores a la màquina de vapor van ser fonamentals per la Revolució industrial al Regne Unit i a tot el món. Se'l considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna.
La Revolució Francesa va ser un procés que es va iniciar el 14 de juliol de 1789, i que per una sèrie de raons es destaca de les altres revolucions d'aquesta època.
França era el país més poblat d'Europa Occidental, el més pròsper del continent i també el que gaudia de més prestigi intel·lectual com a centre d'iniciativa de la revolució ideològica del Segle XVIII.
Aquest dia contraris a la monarquia que governava, es van apoderar de la Bastilla, presó de l'Estat i símbol del poder absolut del rei, a la recerca d'armes i municions.
Aquesta revolució no va ser només important per a França, sinó que va servir d'exemple per a altres països, on es van desencadenar conflictes socials similars, en contra d'un règim opositor, com era la monarquia.
Va significar el triomf d'un poble pobre, oprimit i cansat de les injustícies, sobre els privilegis de la noblesa feudal i de l'estat absolutista.
Causes de la Revolució Francesa
Durant el regnat de Lluís XIV (1643-1715), França es trobava sota el domini d'una monarquia absolutista, el poder de rei i de la noblesa era la base d'aquest règim, però en realitat l'estat es trobava en una situació econòmica bastant precària.
El manteniment d'un estat absolutista demanava molts diners, ja que:
Existia un gran nombre de funcionaris en el govern i cada un buscava el seu propi benefici
S'havia de mantenir un gran exèrcit permanent.
La cort vivia envoltada de luxes.
Alguns ministres d'Hisenda van tractar de trobar una solució a aquesta crisi, però les seves mesures només van complicar més la situació.
Apareix un nou problema:
L'enviament de tropes a Amèrica de Nord, per defensar el seu posicions territorials, davant l'avanç del govern anglès, a la guerra dels Estats Units.
Conseqüentment la monarquia es va endeutar molt més.
Solucions Propostes:
Es va recórrer al tradicional intent d'augmentar els impostos.
Es va tractar d'aconseguir que la noblesa també aporti la seva corresponent delme, mesura que va provocar la ira i oposició d'aquesta última classe social, que estava disposada a defensar els seus privilegis feudals, fins al punt d'enfrontar la monarquia.
Perquè no empitjorés la seva situació econòmica la noblesa va tractar d'acaparar més càrrecs a la burocràcia estatal, ia més, va augmentar l'explotació dels camperols que treballaven a les seves terres, exigint majors contribucions.
En resum:
L'economia del país estava arruïnada.
Els nobles conseqüentment patien drames financers.
El clergat no rebia el delme per part del poble.
La burgesia volia accedir a càrrecs públics.
Els camperols estaven cansats del poder feudal.
Conseqüències de la Revolució Francesa
Es va destruir el sistema feudal
Es va donar un fort cop a la monarquia absoluta
Va sorgir la creació d'una República de tall liberal
Es va difondre la declaració dels Drets de l'home i els Ciutadans
La separació de l'Església i de l'Estat en 1794 va ser un antecedent per separar la religió de la política en altres parts del món
La burgesia va ampliar cada vegada més la seva influència a Europa
Es van difondre idees democràtiques
Els drets dels senyors feudals van ser anul·lats
Van començar a sorgir idees d'independència a les colònies iberoamericanes
Es van fomentar els moviments nacionalistes