L'EDAT MITJANA. DE LA MONODIA A LA POLIFONIA
La música és el fruit de les inquietuds de la societat que ha viscut una època determinada. A mesura que ha anat canviant la societat han anat canviant les seves manifestacions artístiques, entre elles les musicals.
A l'Edat Mitjana, ens endinsem en un món de cavallers i joglars, de monjos i monestirs, de nobles i castells...
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Soy un lugar ideal para que cuentes una historia y permitas que tus usuarios conozcan un poco más sobre ti.
Dins la múscia religiosa de l'Edat Mitjana, existeixen melodies que no estaven destinades a les celebracions litúrgiques. Aquestes melodies, semblen una fusió de múscia religiosa culta i la música popural folklòrica. Se'n troben a diversos llocs d'Europa, a l'Estat espanyol es conserven alguns dels documents més importants:
1) Durant el regnat d'Alfons X el Savi, entre 1250 i 1280 es van escriure les Cantigas de Santa María. És un manuscrit ple d'il·lustracions i miniatures en el qual es poden trobar més de 400 melodies de lloança a la Mare de Déu escrites en gallec.
2) Al país Valencià encara es conserva una manifestació sacra mediaval coneguda com el Misteri d'Elx. És una mostra de teatre religiós que representa l'Assumpció de la Verge Maria dels cels. El text està escrit en català i conté 33 parts musicades, algunes monòdiques i altres de polifòniques. Es canta sense acompanyament d'instruments, excepte algun fragment.
3) La nit de Nadal, a molts esglésies de Catalunya s'hi cantava el cant de la Sibil·la: un infantdisfressat de sibil·la Eritrea entonava uns versos que profetitzaven la vinguda de Jesucrist i els fets que passaran el dia del Judici Final. Tot i que no se sap quan va aparèixer aquesta mostra de teatre religiós primitiu, està documentat que el cant de la Sibil·la es cantava ja en el segle X en llatí. Al segles XIII, va ser traduït al català. Al segle XVI, aquest costum mediaval va ser prohibit i va començar a desaparèixer. Tot i així, s'ha mantingut fins avui dia a les esglésies de l'illa de Mallorca i l'Alguer. Recentment s'ha recuperat també a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
4) A Catalunya es troba un important document d'aquesta època. És el Llibre Vermell de Montserrat. Va ser copiat al s. XIV i servia per entretenir els pelegrins. Conté cançons i danses en llatí i català antic, a una, dues i tres veus. Alguna de les peces mostren clarament influències de l'Ars Nova francesa, degudes segurament a la proximitat de Montserrat amb aquest país.
