L'EDAT MITJANA. DE LA MONODIA A LA POLIFONIA
La música és el fruit de les inquietuds de la societat que ha viscut una època determinada. A mesura que ha anat canviant la societat han anat canviant les seves manifestacions artístiques, entre elles les musicals.
A l'Edat Mitjana, ens endinsem en un món de cavallers i joglars, de monjos i monestirs, de nobles i castells...
Els joglars i els trobadors
Al principi, la música religiosa i la profana consistien en una sola línia melòdica de ritme lliure.
Els joglars eren rodamons que anaven d'un lloc a l'altre divertint el públic. A les seves actuacions barrejaven la mímica, els jocs malabars, la música... Van ser els transmissors de la música profana.
Els clergues que havien abandonat la vida religiosa es dedicaven a aquesta feina aprofitant la seva superioritat cultural. Se'ls anomenava goliards, i cantaven i recitaven en llatí i en llengua vulgar.
Els trobadors pertenyien a una classe social més elevada i eren considerats superiors als joglars.
Els primers trobadors eren d'Occitània. El primer que es coneix és Guillem IX de Poiters, comte d'Aquitània. Es coneixien les vides d'un centenar de trobadors, dels quals set eren dones d'alt llinatge.
El motiu central de l'art trobadoresc va ser l'amor cortès, però també es tractaven altres temes com la natura, etc.
Com reconèixer la música trobadoresca?
Ritme: Comença a independitzar-se del text.
Melodia: Una sola línia melòdica d'àmbit reduït.
Harmonia: No n'hi ha.
Timbre: Veus i instruments variats.
Textura: Monofònica o monòdica.