L'EDAT MITJANA. DE LA MONODIA A LA POLIFONIA
La música és el fruit de les inquietuds de la societat que ha viscut una època determinada. A mesura que ha anat canviant la societat han anat canviant les seves manifestacions artístiques, entre elles les musicals.
A l'Edat Mitjana, ens endinsem en un món de cavallers i joglars, de monjos i monestirs, de nobles i castells...
Després de la caiguda de l'Imperi Romà, la unitat cristiana es va anar descomponent en diferents ritus segons cada país. Durant el pontificat del papa Georgi I, i per tal de tornar a donar un sentit d'unitat al cristianisme, el papa va treballar per tal de recopilar els cants dels primers cristians, deixant de banda les possibles innovacions que cada lloc havia anat afegint. Aquest tipus de música, va ser el propi i únic de l'Església cristiana durant molt temps, i encara s'utilitza actualment. En honor al papa Georgi I, coneixem aquest tipus de música com a cant gregorià.
Els cants podien ser antifonals (després d'una frase musical introdutòria, un cor canta alternant-se amb un altre tot el salm, i al final es repeteix la frase musical de l'inici) o d'estil responsorial (un o més solistes canten els versets del salm i les tornades son cantades per un gran cor o pels fidels)
Segons la relació entre les notes i les síl·labes, les melodies gregorianes en classifiquen en:
Sil·làbiques
Cada síl·laba es canta amb una nota diferent.
Salmòdiques
Diverses síl·labes es canten sobre la mateixa nota.
La primera música litúrgica era monòdica, només tenia una línia melòdica. Es feia servir els modes, sistema d'escales especial. Cada mode representava un sentiment diferent i en cada composició s'havia de fer servir el més adequat. Cada melodia de cant pla es caracteritza per la seva nota final i el seu àmbit.
Com podem reconèixer el cant gregorià?
Ritme
Melodia
Harmonia
Timbre
Textura
Ritme de text llatí
Una línia melòdica
No n'hi ha
Veus soles
Monofònica o monòdica
CANT GREGORIÀ