L'EDAT MITJANA. DE LA MONODIA A LA POLIFONIA
La música és el fruit de les inquietuds de la societat que ha viscut una època determinada. A mesura que ha anat canviant la societat han anat canviant les seves manifestacions artístiques, entre elles les musicals.
A l'Edat Mitjana, ens endinsem en un món de cavallers i joglars, de monjos i monestirs, de nobles i castells...
L'Edat Mitjana comprèn l'època que va des de la caiguda de l'Imperi Romà (476) fins la caiguda de Contestinoble (1453): uns deu segles aproximadament.
Des de el segle VIII fins al segle XII, gran part d'Europa es troba unida pel cristianisme. La societat estava molt jerarquitzada:
a) Hi havia dos podrs universals: el religiós i el civil.
b) En segon lloc es trobava la noblesa, amb relacions de dependència d'uns cavallers respecte a d'altres més poderosos. El sistema feudal i les croades portaran el desenvolupament de la música profana.
L'arquitectura romànica és l'expressió d'aquest estament, amb edificis de murs sòlids semblants als castells feudals. La música religiosa també tindrà aquestes característiques.
c) En l'últim lloc es trobava el poble, que era pobre i sense cap possibilitat d'accedir a la cultura, dedicat a la pagesia i a servir els seus senyors.
A partir del segle XIII, es van formar les primeres ciutats, hi va haver un desenvolupament de l'agricultura, i del comerç. Les ciutats o burgs fan aparèixer un nou estament social: els burgesos, que es dediquen a l'artesania i el comerç.
Gràcies a aquests canvis sorgeix un nou estil arquitectònic: el gòtic. A les ciutats neixen les primeres universiats i, aquesta societat que projecta les noves catedrals i els nous edificis de les ciutats desenvolupa també un nou estic musical, la polifonia.
