L'EDAT MITJANA. DE LA MONODIA A LA POLIFONIA
La música és el fruit de les inquietuds de la societat que ha viscut una època determinada. A mesura que ha anat canviant la societat han anat canviant les seves manifestacions artístiques, entre elles les musicals.
A l'Edat Mitjana, ens endinsem en un món de cavallers i joglars, de monjos i monestirs, de nobles i castells...
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Soy un lugar ideal para que cuentes una historia y permitas que tus usuarios conozcan un poco más sobre ti.
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Soy un lugar ideal para que cuentes una historia y permitas que tus usuarios conozcan un poco más sobre ti.
Molt pocs instruments originals de l'època han arribat als nostres dies, però sembla que n'existia una gran varietat.
Els compositors mediavals poques vegades indicaven a les partitures qui havia de tocar cada part. El més habitual era que els instruments acompanyessin la veu. Es poden trobar algunes melodies només per a instruments, com les danses anomenades estampides.
Pel que fa la múscia religiosa, tot i que les miniatures i representacios pictòriques de l'època acostumen a mostrar estols d'àngles tocant instruments, la realitat era diferent. Per a l'Església, els instruments evocaven elements profans. L'instrument que més s'acceptava era l'orgue. L'organista havia de ser religiós i era cosiderat superior als altres instruments.
Els instruments més comuns de la música mediaval són:
ARPA
ORGUE PORTATIU
TROMPETES
LLAÜT
Les danses senyorials van dividir-se en altes i baixes.
-L'alta dansa es troba descrita com una dansa tenària en el qual es feien salts i cabrioles diverses.
-En la baixa dansa els peus els balladors quasi no s'aixequen del terra. Solen ser de ritme binari i formades per repeticions de 4, 8 o 16 compassos.
-La baixa dansa va ser la més important de les danses cortesanes.
