La música culta del segle XX és hereva de les tendències musicals anteriors: el Romanticisme i el Post-romanticisme del segle XIX. El llenguatge musical es basa en la tonlitat, però ja amb portes obertes cap a noves possibilitats encara inexplorades. La música continua sent un mitjà per l'expressió del sentiments.

 

La música culta o clàssica veu el sorgiment i desenvolupament del jazz i del que s'ha anomenat música popular moderna, denominació que ngloba el rock i el pop, entre d'altres estils.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els avenços tecnològics van contribuir a l'experimentació sonora de la música culta, ja que van donar a compositors i intèrprets noves eines d'expressió musical. També van ser un factor clau en la difusió de la música moderna.

 

La societat del segle XX va ser una gran consumidora musical. Aquest fet va afavorir l'existència d'un ventall enorme de tendències i estils.