top of page
EL SEGLE XX. LA MÚSICA CULTA
La música culta del segle XX és una barreja d'innovació i tradició. La innovació la van aportar un conjunt de tendències avantguardistes que pretenien renovar el llenguatge musical. Però al mateix temps, la música del segle XX és hereva de l'evolució que el llenguatge musical havia experimentat durant els segles anteriors. La combinació de la tradició i innovació va donar lloc a un panorama variat i atractiu, que en molts aspectes perdura encara al principi del segle XXI.
8. La dansa del segle XX
8.1 El ballet modern
Es considera que el ballet modern es va iniciar durant els primers anys del segle XX, i va suposar una revolució musical, coreogràfica i visual deguda en gran part a l'empresari i director artístic dels Ballets Russos de París, Serguei Diaghilev. Amb l'ajut d'un equip excepcional de ballarins (Vaslav Nijinski), coreògrafs (Michel Fokine), músics (Igor Stravinski). Diaghilev va presentar a parís uns ballets que sintetitzaven en un sol esspectale la dansa, la música i les arts plàstiques. Els Ballets Russos van sorprendre molt per la seva qualitat tècnica
Igor Stravinsky - Le Sacre du Printemps - Vaslav Nijinsky
8.2 La dansa contemporània
En aquesta tendència, els ballarins segueixen tècniques diferents de la del ballet tradicional, ja que l consideraven massa artificial. Té els seus origens a Europa i als Estats Units. De l'escola Denishawan, va sorgir un gran nom de la dansa contemporània: Martha Graham.
Martha Graham - Lamentation
bottom of page