EL SEGLE XX. LA MÚSICA CULTA
La música culta del segle XX és una barreja d'innovació i tradició. La innovació la van aportar un conjunt de tendències avantguardistes que pretenien renovar el llenguatge musical. Però al mateix temps, la música del segle XX és hereva de l'evolució que el llenguatge musical havia experimentat durant els segles anteriors. La combinació de la tradició i innovació va donar lloc a un panorama variat i atractiu, que en molts aspectes perdura encara al principi del segle XXI.
7. Últimes tendències
Durant l'últim terç del segle XX i fins ara, les diverses tendències aparegudes en els últims temps coexisteixen sense que n'hi hagi cap que predomini clarament per sobre de les altres. A cada època de la història de la música, el llenguatge musical tenia unes característiques determinades que la majoria de compositors seguien, adaptant-les al seu estil personal. Actualment, no existeix un llenguatge comú, sinó una immensa varietat d'estils entre els quals els compositors trien el seu camí individual. Dos d'aquests estils són el minimalisme i la nova simplicitat.
7.1 El minimalisme
Aquest corrent, abasta tant en la música com en les arts plàstiques apareix als Estats Units a mitjan dels anys 60. Consisteix a crear obres artístiques a partir d'un nombre reduït d'elements. Els autors més representatius d'aquesta tendència són Steve Reich i Philip Glass.
7.2 La nova simplicitat
S'ha anomenat així un moviment de reacció contra l'avantguardisme i la seva complexitat. Això ha comportat e ressorgiment d'elements de la música del passat. Són compositors propers a aquesta tendència Arvo Pärt i Hernryk Górecki.
7.3 La segona meitat del segle XX a Catalunya
Entre el nacionalisme musical i les avantguardes musicals, destaquen els noms de Robert Gerhard, Joaquim Homs, deixeble de l'anterior, i Xavier Montsalvatge.