EL SEGLE XX. LA MÚSICA CULTA
La música culta del segle XX és una barreja d'innovació i tradició. La innovació la van aportar un conjunt de tendències avantguardistes que pretenien renovar el llenguatge musical. Però al mateix temps, la música del segle XX és hereva de l'evolució que el llenguatge musical havia experimentat durant els segles anteriors. La combinació de la tradició i innovació va donar lloc a un panorama variat i atractiu, que en molts aspectes perdura encara al principi del segle XXI.
5. Els innovadors dins la tradició
Sense arribar a plantejar un trencament tan radical, alguns compositors van crear estils musicals força personals i innovadors.
5.1 RÚSSIA
Hi destaquen Igor Stravinski, Serguei Prokofiev i Dimitri Xostakòvitx. Tots tres van formar-se en la tradició simfònica russa, i la van desenvolupar introduint-hi novetats rítmiques i harmòniques.
5.2 FRANÇA
Cal destacar Arthur Honegger, Darius Milhaud i Francis Poulenc. Pertanyien al grup dels Sis. Pretenien allunyar-se de l'estètica impressionista.
5.3 ANGLATERRA
La figura més important és Benjamin Britten, que va seguir una línia molt personal, fruit de la síntesi de diversos estils i llenguatges.
5.4 ALEMANYA
El compositor Paul Hindemith va crear-se un llenguatge musical propi influit pel contrapunt barroc i les sonoritats de la música mediacal. També van destacar Carl Orff i Kurt Weill.
Carl Orff
KURT WEILL
