EL SEGLE XX. LA MÚSICA CULTA
La música culta del segle XX és una barreja d'innovació i tradició. La innovació la van aportar un conjunt de tendències avantguardistes que pretenien renovar el llenguatge musical. Però al mateix temps, la música del segle XX és hereva de l'evolució que el llenguatge musical havia experimentat durant els segles anteriors. La combinació de la tradició i innovació va donar lloc a un panorama variat i atractiu, que en molts aspectes perdura encara al principi del segle XXI.
2. Com és la música del segle XX?
La gran varietat de tendències que van existir dins la música culta del segle XX fa que sigui molt difícil trobar-hi unes característiques comunes.
2.1 La melodia
Sorgeixen tendències com l'impressionisme, el dodecafonisme, el sorollisme, la música aleatoria i altres.
Les melodies del s. XX són molt diverses. Es poden trobar melodies amb molt poc moviment i àmbit petit com melodies amb un gran àmbit i molts salts.
IMPRESSIONISME
MÚSICA ALEATÒRIA
DODECAFONISME
2.2 El ritme
En aquesta època hi ha una veritable revolució en el camp del ritme. Inspirants de vegades en cultures no occidentals, els compositors experimenten amb aspectes com els canvis de compàs, els compassos poc habituals i els ritmes complexos.
2.3 L'harmonia
L'harmonia és un altre camp d'experimentació. Un cop abandonada parcialment o tatalment la tonalitat, els compositors investiguen a les seves obres les possibilitats harmòniques dels sistemes que l'han reemplaçada.
2.3 La textura
S'utilitzen textures més tradicionals com altres de nova creació, que han donat lloc a sonoritats innovadores (puntillisme, melodia de timbres, música repetitiva...)