EL SEGLE XX. LA MÚSICA CULTA
La música culta del segle XX és una barreja d'innovació i tradició. La innovació la van aportar un conjunt de tendències avantguardistes que pretenien renovar el llenguatge musical. Però al mateix temps, la música del segle XX és hereva de l'evolució que el llenguatge musical havia experimentat durant els segles anteriors. La combinació de la tradició i innovació va donar lloc a un panorama variat i atractiu, que en molts aspectes perdura encara al principi del segle XXI.
4. L'IMPRESSIONISME
De manera semblant la pintura impressionista, els compositors d'aquest moviment intenten que la seva música seggereixi sensacions i imatges por definides. Les seves característiques es resumeixen en:
-La falta de configuració melòdica, amb unes melodies difuminades i fins i tot fragmentades.
-Les successions d'acords que fugen de l'harmonia tradicional per aconseguir noves sonoritats.
-La influència d'elements musicals orientals, com l'escala pentatònica.
-La utilització de ritmes sincopats.
-L'originalitat de les instrumentacions, que donen una gran importància al timbre.
El compositor impressionista més rellevant és Claude Debussy.
L'escala pentatònica està formana únicament per 5 sons.
De Maurice Ravel, gran mestre de l'impressionisme musical, cal destacar-ne per a orquestra i per a piano.
