EL SEGLE XX. LA MÚSICA CULTA
La música culta del segle XX és una barreja d'innovació i tradició. La innovació la van aportar un conjunt de tendències avantguardistes que pretenien renovar el llenguatge musical. Però al mateix temps, la música del segle XX és hereva de l'evolució que el llenguatge musical havia experimentat durant els segles anteriors. La combinació de la tradició i innovació va donar lloc a un panorama variat i atractiu, que en molts aspectes perdura encara al principi del segle XXI.
3. EL NACIONALISME MUSICAL
El nacionalisme musical, era un moviment que va aparèixer a mitjan del segle XIX i que va perdurar fins ben entrant el segle XX. Va néixer com a resultat de l'interès del Romanticisme per les tradicions i la cultura popular de cada nació.
RÚSSIA
És en aquest país on es donen les primeres mostres de nacionalisme musical, centrades en el Grup dels Cinc: Alenxadr Borodin, Modest Mussogski, Mili Balakirev, Cèsar Cui i Nicolai Rimski-Korsakov.
L'escala de tons és una escala on la distància entre notes consecutives sempre és d'un to (és a dir, no hi ha els dos semitons que trobem a les escales major i menor). Aquest fet li dóna una sonoritat molt especial i característica.
HONGRIA
En aquest país es va fer una recerca exhaustiva de melodies populars, que van donar als compositors molt material de base per a les seves obres i alhora van ser utilitzades com a fonament de tota una metodologia pedagògiga. Els seus representants més importants van ser Béla Bartók i Zoltán Kodály.
PAÏSOS ESCANDINAUS
Cal destacar-ne el noruec Edvard Grieg i el finès Jean Sibelius. Grieg destaca per l'espotaneïtat i l'intimisme de les seves obres.
ESTATS UNITS
La diversistat de la seva societat queda reflectida a les obres de compositors com George Gershwin i Aaron Copland, on es veu la influència del jazz, la música folklòrica, la música llatinoamericana i la música culta d'arrel europea.
Aaron Copland
ESTAT ESPANYOL
El pare del nacionalisme musical a Espanya va ser el compositor i musicòleg tortosí Felip Pedrell. Cal destacar-ne a Isaac Albéndiz i Eric Granados.
Manuel de Falla va saber combinar el folklore amb les novs tendències harmòniques del segle XX.
El moviment nacionalista català parteix de la Renaixença, moviment literari del s. XIX. Josep Anselm Clavé por ser considerat el primer músic nacionalista català. També cal parlar de Pep Ventura que va estructurar la sardana tal com la coneixem avui dia i va fixar els instruments de la cobla actual.
Ja dins del Modernisme, els seguiren músics com Lluís Millet, fundador de l'Orfeó Català; Enric Morera compositor d'obres escèniques, simfòniques, de cambra i de sardanes.
Uns quants anys més tard van destacar Eduard Toldrà, autor d'obres instrumentals i de nombroses cançons ; Manuel Blancafort autor d'obres per a orquestra, cor i música de cambra, i Frederic Mompou el més universal de tots.